Durant aquest projecte en bronze, em va ser molt útil analitzar la morfologia a través de l'estampació del fang amb el que havia de fer el motllo per la fosa.
Jaume Fortuny Agramunt. Estudi per a bronze IV, 2000. Fang sobre paper kraft 50 x 70 cm.
Jaume Fortuny Agramunt. Bronze IV, 2000
Aquí tens altres maneres d'expressar-te amb el dibuix que et proposen alguns dels alumnes, si vols afegir-ne més...
Podeu fabricar un "Scraper" (raspador) segons les necessitats de
la vostra idea, Gerard Richter en feia servir de metacrilat per ser
transparents i, així, poder controlar millor l'acció pictòrica de
l'eina. Ell deia "Meine Bilder sind klüger als ich", traduït és una cosa
així: "Els meus quadres són més intel.ligents que jo". Interessant...
També crear artefactes com la Bleistiftmaske (Màscara Llapis, 1972) de Rebeca Horn.
Lligada al voltant de la cara, aquesta màscara transforma el cap de
l'artista en un instrument de dibuix. Tots els llapis tenen 5 cm. de
llarg i reprodueixen el perfil de la cara en tres dimensions.
Durant els anys setanta és comú trobar el gest mecanitzat i altres trencaments del
protocol creador amb la intenció de profanar la idea d'obra d'art (des)subjectivant el gest tradicional de
l'artista. Aquí, Rebeca Horn treballa sobre aquesta idea de la pèrdua de
control en la creació del dibuix, un tema que al nostre curs ja vam
tractar a través del visionat de vídeos on l'artista forçava l'actitud
del cos o emprava automatismes mecànics.
La imatge
de les marques que aconsegueix amb aquesta màscara-llapis (Bleistiftmaske)correspon al ritme del moviment del seu
cos de dreta a esquerra davant una paret blanca. L’obra ens podria
plantejar les següents qüestions: Pot l’acte de mirar equiparar-se al de
tocar? L’objecte de la nostra percepció s’altera sota la intensitat de
la mirada? Al llibre Fenomenologia de la percepció, el filòsof fenomenòleg francès
Maurice Merleau-Ponty assenyala la connexió entre aquestes dues modalitats
d'experiència: "Veure és entrar en un univers d'éssers que es mostren a
si mateixos, i no ho farien si no poguessin estar ocults darrere de
l'altre ... en altres paraules, mirar a un objecte és habitar-lo.” Bleistiftmaske és a la frontera, sembla estar examinant l’acte
d’examinar. L'artista és aquí la cosificació del seu propi acte de
veure. El seu “cos-veient” i el seu “cos-visible” estan units a través d’aquest peculiar instrument de dibuix.
A l'obraAvon Mud Painting (2011),Richard Longutilitza les sevesmansper crear un cerclede fangque agafa delriu Avon. La seva creacióaraadorna lesparets delvestíbul oestdel Museu de Bristol. Long va estar propde dues horesper completa la feina i, en acabar, es va negara parlar sobre el missatgede la peçaacabada. Aquesta obra d'artno estaràprotegida perquèestàdestinata tenir unperíodede vida natural. Estimaque podria durarun parelld'anys, jaque no rep la llumsolar directa, però, jaque és, literalment,el fanga la paretiresmés, naturalment, apareixeran esquerdes i es pelarà.
Tim Knowles produeix una sèrie de representacions utilitzant estris de dibuix units a les puntes de les branques dels arbres, perquè els efectes del vent a l'arbre puguin quedar registrats sobre el paper. Es tracta d'una sèrie de dibuixos automàtics on els resultats formals estan més enllà del control de l'artista, de manera que cada dibuix revela les diferents qualitats i característiques de cada arbre. Knowles va col·locar bolígrafs a les branques dels arbres de l'àrea de Boston: Redwood (Secoya), Pine (Pi), Wingnut (Tuerca de mariposa del Cáucaso), Larch (Làrix), Acer (Àcer o Auró japonés), Sassafras (Sassafràs) i Spruce (Avet). Quan la punta de cada branca va bufar sobre el paper, el procés de creació de marques va capturar un moment. Com una signatura, cada sistema va revelar les característiques d'una experiència física que d'una altra manera passaria desapercebuda.
Arnulf Rainer utilitza l'apropiació i el seu procés de
superposició de gruixudes marques gestuals amb pintura sobre fotografies (overpainting, sobrepintura o overdrawing, sobredibuix) per transformar-les en una altra obra d'art diferent. Rainer va començar a utilitzar aquesta tècnica als autoretrats de 1968 convertint el cos en un gest que genera expressió a través de cobrir-los amb ratllades fins portar el sentit cap a una altra imatge i aconseguir una lectura diferent d'aquella mateixa imatge a causa d'alterar el suport fotogràfic convertint-lo en un Jo pictòric..
(Rainer) maneja l'oposició de fotografia 'realista' i pintura fluida, aparentment inarticulada, pintura que no només s'estén amb el moviment d'una 'pintura-acció', sinó amb el procés psíquic emprat en això. Així, la manera de ser místic, de Rainer, és destruir models o classes, aniquilar-se a si mateix, fer-se diví consumint metafòricament el seu cos mortal a la flama del seu gest expressiu"
Kuspit, D. (1987). “Arnulf Rainer: self-exposures”. A: Art in America, abril, pp. 171-178.
Tim Longintenta fer un dibuix amb els ulls embenats, que
dóna resultats molt més aleatoris perquè es canvia la coordinació normal
de la mà i l’ull, i es trenca la visió de futur. En el seu lloc, el so
es torna un element de retro-alimentació sensorial que permet un altre
tipus de coordinació. També dibuixa sobre les projeccions de pel·lícules
a les que ha distorsionat el so.
Altres dibuixos de Tim Long deixant-se portar la mà per un so: matèric / lineal
Si heu de treballar amb el so, paga la pena escoltar que pensa John Cagedel silenci.
El
dibuix convencionalment s'ha associat amb la ploma, llapis i paper però
ens adonem que els artistes han
dibuixat les línies a les parets, el terra, la ceràmica, els teixits,
les pel·ícules i pantalles d'ordinador, amb eines que van des de pals de
raspadors a píxels. Des del 1910 amb les avantguardes fins ara, el
dibuix, com el pensament, s'ha convertit en una mena de xarxa
simultàniament indefinida i oberta. Però sovint oblidem una de les idees
més potents: esborrar el dibuix d'un autor reconegut per a crear l'obra
pròpia.
Aquesta és una obra deRobert Rauschenbergdel 1953, que titulaErased de Kooning i al costat veieu una exploració per infrarrojos feta per RobinD.Myers el 2010, que mostra les empremtes deldibuix original deWillem deKooning. Per reflexionar...
Lines (2016) és una exposició interactiva d'art sonor creada pel
compositor suec Anders Lind, qui combina sensors i electrònica amb línies adherides a la paret, al terra i també penjades del sostre per dibuixar una mena d'instrument musical que permet al públic actuar sobre l'experiència musical.
Museu Västerbottens a Umeå, Suècia.
Yves Klein va fer
servir dones nues com a “pinzells humans” per fer les seves pintures
de la sèrie Anthropométrieque elaborava davant d'una audiència conduint les dones mentre
es cobrien del color que ell va patentar com a International KleinBlue i deixaven empremtes dels seus cossos. Aquest vídeo TateShots ens ho explica a través d'Elena Palumbo-Mosca, que va modelar
per a Klein i que apareix a les imatges d'una d'aquestes actuacions.
Trisha Brown és coneguda per innovadores coreografies que van revolucionar la dansa moderna, però durant molts anys també ha realitzat dibuixos i altres obres més enllà de l'escenari que integren les arts escèniques amb les visuals. El dibuix deixa de ser sols una eina per a la composició esquemàtica de la coreografia a ser un component de la seva investigació sobre els límits del seu cos. En aquest vídeo improvisa moviments sobre un gran tros de paper col·locat al terra de pel seu projecte Perquè el públic no sàpiga si he deixat de ballar, 2008.
Trisha Brown. It's a Draw. For Robert
Rauschenberg, 2008. Carbonet i pastel sobre paper, 205 x 274 cm.
Fabienne Verdierinvestiga sobre noves eines que permetin pinzellades grans per explorar el dinamisme
de les forces de la natura, la duració del moviment incessant, o la relació dels
vincles entre música i pintura.
Per Margie Livingston, la pell de la pintura és la matèria primera del seu procés de creació, i afirma la seva autonomia exigint un lloc propi perquè, en el seus treballs, el procediment pictòric deixa de ser un mer recurs per convertir-se en registre d'una bellesa simple, buida, fàcil i injustificable.
El següent treball de Margie Livingstonva començar amb la seva investigació sobre les qualitats físiques de la pintura acrílica. Els seus objectes difuminen el límit entre pintura i escultura, i ens fan replantejar la relació entre la representació i la abstracció a partir dels canvis de la matèria pictòrica durant el procediment en relació al concepte de superfície. Livingston corba les superfícies pictòriques, les eixampla o les converteix en blocs. Això la porta a utilitzar una serra de mà, que es converteix en eina pictòrica quan deixa un rastre propi en aquests nous suports de la seva pintura.
Eulàlia Valldosera treballa sobre les ombres creades pels contenidors de productes de
neteja simples com a signes, com si fossin les lletres d’un alfabet reconstruït
de l’entorn femení. L’aspecte figuratiu de les ombres contrasta amb la
presència reiterada dels envasos de plàstic en una barreja de serietat i
ironia. Fixeu-vos en la importància que té el lloc d'exposició per al qual s’ha
pensat aquest projecte: la postura agenollada de les dones que netegen el sòl és també la
postura de l’oració, en una barreja de submissió i devoció.
Altres maneres de dibuixar poden obrir-nos àmbits d'expressió artística que no ens havíem plantejat. En el meu cas, el treball amb vitralls em va portar a treballar l'espai arquitectònic a través del color, com podeu veure a l'apartat 26 i l'apartat 27.
De quines altres maneres t'expresses tu amb el dibuix?
En els anys 70 Fritz Panzer va crear escultures que eren rèpliques de mobles i objectes en una escala d'un a un. L'artista treballa amb objectes de la seva realitat circumdant separant el llit, la taula de la cuina, trenca la usabilitat i ens crida l'atenció sobre la seva peculiaritat de la forma i la seva qualitat escultòrica.
També podeu provar els traços d'aquest bolígraf 3D...
Debbie Symthcrea les seves imatges clavant claus o agulles en un llenç i estirant una xarxa de fil al seu voltant. El seu treball difumina els límits entre el dibuix de Belles Arts i l'art tèxtil gràcies a literalment aixecar la línia de la pàgina convertint el dibuix en un fet tridimensional com el treball en el teixit amb l'agulla i el fill. Symth investiga també el gran format creant instal·lacions tant per una galeria com per a interiors domèstics i ha treballat amb empreses tant a nivell nacional com internacional com, per exemple, Adidas, Mercedes Benz, Hermes, Ellesse, The New York Times, The Canadian Red Cross, Sony i The Dorchester Hotel Group on col·labora amb dissenyadors d'interiors, arquitectes i altres professionals creatius.
RiusukeFukahoriés un artistajaponès quecreadibuixosde peixoshiperrealistes. Utilitza unatècnicaabasede pintarpercapesmitjançant unaresinatransparent quefal'efectede 3D. La seva tècnicadóna al'obra unrealismebrutal. Aquest vídeoet dónauna idea del seuprocésde treball.
Anselm Kiefer és un artistaalemany que busca dibuixar a través de la sensualitat que pot donar la fusta, busca que puguem percebre el seu treball amb tots els sentits i no sols amb els ulls.
Antony Gromleydibuixa a través de la imprevisibilitat del comportament del carbonet
en pols i la caseïna, que surant sobre un paper de lli ben xop i fet a mà, dóna
lloc a una àmplia gamma de reaccions entre el carboni i l'aigua. Cadascuna és
el resultat d'un experiment en el qual es permet que els elements interactuïn
amb un mínim d'intervenció. Gromley es queda amb els que li sembla que tenen el sentit correcte.
Els seus dibuixos registren un moment del temps viscut, no com una acció sinó
com un estat: formar part de l'espai i el temps.
Antony Gromley. Body,
2009-2011. Carbonet en pols i caseïna sobre paper de lli humit, 111 x 77 cm
També podeu
experimentar amb el fumage que va idear el 1937 l'artista i teòric vienès Wolfgang Paalen(1905-1959), ell entenia la trajectòria aleatòria del fum com una valuosa font d'inspiració similar a l'escriptura automàtica.
Salvador Dalíva provar aquesta manera de dibuixar, encara que ell va optar pel terme italià sfumato per referir-se a ellaperò, si us interessa, podeu visitar la pàgina web d’aquest artista Steven Spazuk.
També podríeu provar de dibuixar amb una barreta
d'encens com fa Beili Liu.
Beili Liu. Yun Yan, Dibuix d’encens sobre paper muntat en panell de bedoll, 8 panells, 66 x 132 cm.
"Yun Yan" significa núvol i fum en xinès, i es refereix a coses temporals i tot allò fugaç de la vida. Cadascuna de les marques es dibuixa amb un palet d'encens encès amb el qual es frega lleugerament la superfície del paper d'arròs.
Més enllà dels cal·ligrames com els que va realitzar Guillaume Apollinaire, també podeu dibuixar amb una sola lletra, per exemple amb la lletra "A" com l'alfa, la porta d'entrada al llenguatge i al coneixement, perquè és la primera de l’abecedari. L’única cosa que fa per dibuixar és capgirar-la, i amb aquest gest senzill, sols en aparença, aconsegueix representar el cap d’un bou... escolteu Joan Brossa.
Joan Brossa. Cap de bou, 1969 (1982). Serigrafia sobre paper, 49,8 x 35 cm.
–Quan escric no vull provocar res. Tinc unes necessitats i la meva obra una coherència. No penso mai a jugar a escacs amb els lectors o els crítics. Les coses em vénen de dins a fora. A vegades anant pel carrer veig una fulla que cau i allò em suggereix una idea. A vegades és somiant que trobo una camins que convergeixen. No m'he proposat mai fer un poema en un moment determinat.
Joan Brossa
Vik Munizens demostra que podem dibuixar amb qualsevol cosa, perquè sols cal proposar als espectadors lectures noves sobre la percepció de la realitat y la seva representació, es a dir, una forma diferent de mirar. Vik Muniz exposa sempre el seu treball en forma de fotografies, però aquestes són imatges vives que plantegen interrogants molt diversos i que neixen de processos de treball amb materials com menjar, escombraries o objectes rebutjats, que no vinculem específicament a l'art però que ell sap utilitzar pels seus fins expressius. Ell no creu que existeixi un material "no convencional" perquè si aquest és capaç de transmetre una idea, això és l'essència de l'art.
Aquest llibre del Prof. Dr. Àlex Nogué i el Prof. Dr. Joan Descargade la Universitat de Barcelona-UB serà de molta ajuda per aprendre a dibuixar de manera heterodoxa gràcies a tretze exercicis de dibuix amb els quals aconsegueix fer-nos comprendre que podem dissoldre les fronteres entre les pràctiques artístiques tradicionals. Aquesta és sens dubte una lectura que ens permetrà altres enllaços mentals relatius a la metodologia de la creació. Llegiu i gaudiu d'altres maneres de dibuixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada