Una "sala de màquines"
per a la creativitat.

dilluns, 6 de febrer del 2012

25 - Altres maneres de dibuixar


 
Taller de Gyotaku a la Fundació Alícia, projecte de Victòria Rabal, vídeo de Jordi Castells




Durant aquest projecte en bronze, em va ser molt útil analitzar la morfologia a través de l'estampació del fang amb el que havia de fer el motllo per la fosa. 


              
Jaume Fortuny Agramunt realitzant una escultura en bronze a Priego de Còrdova.






Jaume Fortuny Agramunt. Estudi per a bronze IV, 2000. Fang sobre paper kraft 50 x 70 cm.    








     







          Jaume Fortuny Agramunt. Bronze IV, 2000



Aquí tens altres maneres d'expressar-te amb el dibuix que et proposen alguns dels alumnes, si vols afegir-ne més...





Podeu fabricar un "Scraper" (raspador) segons les necessitats de la vostra idea, Gerard Richter en feia servir de metacrilat per ser transparents i, així, poder controlar millor l'acció pictòrica de l'eina. Ell deia "Meine Bilder sind klüger als ich", traduït és una cosa així: "Els meus quadres són més intel.ligents que jo". Interessant...





També crear artefactes com la Bleistiftmaske (Màscara Llapis, 1972) de Rebeca Horn. Lligada al voltant de la cara, aquesta màscara transforma el cap de l'artista en un instrument de dibuix. Tots els llapis tenen 5 cm. de llarg i reprodueixen el perfil de la cara en tres dimensions. 

Durant els anys setanta és comú trobar el gest mecanitzat i altres trencaments del protocol creador amb la intenció de profanar la idea d'obra d'art (des)subjectivant el gest tradicional de l'artista. Aquí, Rebeca Horn treballa sobre aquesta idea de la pèrdua de control en la creació del dibuix, un tema que al nostre curs ja vam tractar a través del visionat de vídeos on l'artista forçava l'actitud del cos o emprava automatismes mecànics.

La imatge de les marques que aconsegueix amb aquesta màscara-llapis (Bleistiftmaske)correspon al ritme del moviment del seu cos de dreta a esquerra davant una paret blanca. L’obra ens podria plantejar les següents qüestions: Pot l’acte de mirar equiparar-se al de tocar? L’objecte de la nostra percepció s’altera sota la intensitat de la mirada? Al llibre Fenomenologia de la percepció, el filòsof fenomenòleg francès Maurice Merleau-Ponty assenyala la connexió entre aquestes dues modalitats d'experiència: "Veure és entrar en un univers d'éssers que es mostren a si mateixos, i no ho farien si no poguessin estar ocults darrere de l'altre ... en altres paraules, mirar a un objecte és habitar-lo.” Bleistiftmaske és a la frontera, sembla estar examinant l’acte d’examinar. L'artista és aquí la cosificació del seu propi acte de veure. El seu “cos-veient” i el seu “cos-visible” estan units a través d’aquest peculiar instrument de dibuix.



  




A l'obra Avon Mud Painting (2011), Richard Long utilitza les seves mans per crear un cercle de fang que agafa del riu Avon. La seva creació ara adorna les parets del vestíbul oest del Museu de Bristol. Long va estar prop de dues hores per completa la feina i, en acabar, es va negar a parlar sobre el missatge de la peça acabada. Aquesta obra d'art no estarà protegida perquè està destinat a tenir un període de vida natural. Estima que podria durar un parell d'anys, ja que no rep la llum solar directa, però, ja que és, literalment, el fang a la paret i res mésnaturalment, apareixeran esquerdes i es pelarà.







Tim Knowles produeix una sèrie de representacions utilitzant estris de dibuix units a les puntes de les branques dels arbres, perquè els efectes del vent a l'arbre puguin quedar registrats sobre el paper. Es tracta d'una sèrie de dibuixos automàtics on els resultats formals estan més enllà del control de l'artista,  de manera que cada dibuix revela les diferents qualitats i característiques de cada arbre. Knowles va col·locar bolígrafs a les branques dels arbres de l'àrea de Boston: Redwood (Secoya), Pine (Pi), Wingnut (Tuerca de mariposa del Cáucaso), Larch (Làrix), Acer (Àcer o Auró japonés), Sassafras (Sassafràs) i Spruce (Avet). Quan la punta de cada branca va bufar sobre el paper, el procés de creació de marques va capturar un moment. Com una signatura, cada sistema va revelar les característiques d'una experiència física que d'una altra manera passaria desapercebuda.











Arnulf Rainer utilitza l'apropiació i el seu procés de superposició de gruixudes marques gestuals amb pintura sobre fotografies (overpainting, sobrepintura o overdrawing, sobredibuix) per transformar-les en una altra  obra d'art diferent. Rainer va començar a utilitzar aquesta tècnica als autoretrats de 1968 convertint el cos en un gest que genera expressió a través de cobrir-los amb ratllades fins portar el sentit cap a una altra imatge i aconseguir una lectura diferent d'aquella mateixa imatge a causa d'alterar el suport fotogràfic convertint-lo en un Jo pictòric..





(Rainer) maneja l'oposició de fotografia 'realista' i pintura fluida, aparentment inarticulada, pintura que no només s'estén amb el moviment d'una 'pintura-acció', sinó amb el procés psíquic emprat en això. Així, la manera de ser místic, de Rainer, és destruir models o classes, aniquilar-se a si mateix, fer-se diví consumint metafòricament el seu cos mortal a la flama del seu gest expressiu

Kuspit, D. (1987). “Arnulf Rainer: self-exposures”. A: Art in America, abril, pp. 171-178.




Tim Long intenta fer un dibuix amb els ulls embenats, que dóna resultats molt més aleatoris perquè es canvia la coordinació normal de la mà i l’ull, i es trenca la visió de futur. En el seu lloc, el so es torna un element de retro-alimentació sensorial que permet un altre tipus de coordinació. També dibuixa sobre les projeccions de pel·lícules a les que ha distorsionat el so.
 Altres dibuixos de Tim Long deixant-se portar la mà per un so:  matèric  /  lineal



Si heu de treballar amb el so, paga la pena escoltar que pensa John Cage del silenci.
 


El dibuix convencionalment s'ha associat amb la ploma, llapis i paper però ens adonem que els artistes han dibuixat les línies a les parets, el terra, la ceràmica, els teixits, les pel·ícules i pantalles d'ordinador, amb eines que van des de pals de raspadors a píxels. Des del 1910 amb les avantguardes fins ara, el dibuix, com el pensament, s'ha convertit en una mena de xarxa simultàniament indefinida i oberta. Però sovint oblidem una de les idees més potents: esborrar el dibuix d'un autor reconegut per a crear l'obra pròpia. 
Aquesta és una obra de Robert Rauschenberg del 1953, que titula Erased de Kooning i al costat veieu una exploració per infrarrojos feta per Robin D. Myers el 2010, que mostra les empremtes del dibuix original de Willem de Kooning. Per reflexionar... 
 








Lines (2016) és una exposició interactiva d'art sonor creada pel compositor suec Anders Lind, qui combina sensors i electrònica amb línies adherides a la paret, al terra i també penjades del sostre per dibuixar una mena d'instrument musical que permet al públic actuar sobre l'experiència musical.

Museu Västerbottens a Umeå, Suècia.



Yves Klein va fer servir dones nues com a “pinzells humans” per fer les seves pintures de la sèrie Anthropométrie que elaborava davant d'una audiència conduint les dones mentre es cobrien del color que ell va patentar com a International KleinBlue i deixaven empremtes dels seus cossos. Aquest vídeo TateShots ens ho explica a través d'Elena Palumbo-Mosca, que va modelar per a Klein i que apareix a les imatges d'una d'aquestes actuacions.





Trisha Brown és coneguda per innovadores coreografies que van revolucionar la dansa moderna, però durant molts anys també ha realitzat dibuixos i altres obres més enllà de l'escenari que integren les arts escèniques amb les visuals. El dibuix deixa de ser sols una eina per a la composició esquemàtica de la coreografia a ser un component de la seva investigació sobre els límits del seu cos. En aquest vídeo improvisa moviments sobre un gran tros de paper col·locat al terra de pel seu projecte Perquè el públic no sàpiga si he deixat de ballar, 2008.
































Trisha Brown. It's a Draw. For Robert Rauschenberg, 2008. Carbonet i pastel sobre paper, 205 x 274 cm.



Fabienne Verdier investiga sobre noves eines que permetin pinzellades grans per explorar el dinamisme de les forces de la natura, la duració del moviment incessant, o la relació dels vincles entre música i pintura.





Per Margie Livingston, la pell de la pintura és la matèria primera del seu procés de creació, i afirma la seva autonomia exigint un lloc propi perquè, en el seus treballs, el procediment pictòric deixa de ser un mer recurs per convertir-se en registre d'una bellesa simple, buida, fàcil i injustificable.







El següent treball de Margie Livingston va començar amb la seva investigació sobre les qualitats físiques de la pintura acrílica. Els seus objectes difuminen el límit entre pintura i escultura, i ens fan replantejar la relació entre la representació i la abstracció a partir dels canvis de la matèria pictòrica durant el procediment en relació al concepte de superfície. Livingston corba les superfícies pictòriques, les eixampla o les converteix en blocs. Això la porta a utilitzar una serra de mà, que es converteix en eina pictòrica quan deixa un rastre propi en aquests nous suports de la seva pintura. 


Margie Livingston. Painting As Sculpture from Luis De Jesus on Vimeo.




 




Eulàlia Valldosera treballa sobre les ombres creades pels contenidors de productes de neteja simples com a signes, com si fossin les lletres d’un alfabet reconstruït de l’entorn femení. L’aspecte figuratiu de les ombres contrasta amb la presència reiterada dels envasos de plàstic en una barreja de serietat i ironia. Fixeu-vos en la importància que té el lloc d'exposició per al qual s’ha pensat aquest projecte: la postura agenollada de les dones que netegen el sòl és també la postura de l’oració, en una barreja de submissió i devoció.




Vessels: The Cult to the Mother, 1996 from Eulalia Valldosera on Vimeo.




Altres maneres de dibuixar poden obrir-nos àmbits d'expressió artística que no ens havíem plantejat. En el meu cas, el treball amb vitralls em va portar a treballar l'espai arquitectònic a través del color, com podeu veure a l'apartat 26 i l'apartat 27.


 


Jaume Fortuny Agramunt. Memoria d'una nit aràbiga, 1994. Vitrall emplomat. 92 x 73 cm.








De quines altres maneres t'expresses tu amb el dibuix?




En els anys 70 Fritz Panzer va crear escultures que eren rèpliques de mobles i objectes en una escala d'un a un. L'artista treballa amb objectes de la seva realitat circumdant separant el llit, la taula de la cuina, trenca la usabilitat i ens crida l'atenció sobre la seva peculiaritat de la forma i la seva qualitat escultòrica.





 


 

També podeu provar els traços d'aquest bolígraf 3D...   










Debbie Symth crea les seves imatges clavant claus o agulles en un llenç i estirant una xarxa de fil al seu voltant. El seu treball difumina els límits entre el dibuix de Belles Arts i l'art tèxtil gràcies a literalment aixecar la línia de la pàgina convertint el dibuix en un fet tridimensional com el treball en el teixit amb l'agulla i el fill. Symth investiga també el gran format creant instal·lacions tant per una galeria com  per a interiors domèstics i ha treballat amb empreses tant a nivell nacional com internacional com, per exemple, Adidas, Mercedes Benz, Hermes, Ellesse, The New York Times, The Canadian Red Cross, Sony i The Dorchester Hotel Group on col·labora amb dissenyadors d'interiors, arquitectes i altres professionals creatius.




Riusuke Fukahori és un artista japonès que crea dibuixos de peixos hiperrealistes. Utilitza una tècnica a base de pintar per capes mitjançant una resina transparent que fa l'efecte de 3D. La seva tècnica dóna a l'obra un realisme brutal. Aquest vídeo et dóna una idea del seu procés de treball.





Anselm Kiefer és un artista alemany que busca dibuixar a través de la sensualitat que pot donar la fusta, busca que puguem percebre el seu treball amb tots els sentits i no sols amb els ulls.





Antony Gromley dibuixa a través de la imprevisibilitat del comportament del carbonet en pols i la caseïna, que surant sobre un paper de lli ben xop i fet a mà, dóna lloc a una àmplia gamma de reaccions entre el carboni i l'aigua. Cadascuna és el resultat d'un experiment en el qual es permet que els elements interactuïn amb un mínim d'intervenció. Gromley es queda amb els que li sembla que tenen el sentit correcte. Els seus dibuixos registren un moment del temps viscut, no com una acció sinó com un estat: formar part de l'espai i el temps.

Antony Gromley. Body, 2009-2011. Carbonet en pols i caseïna sobre paper de lli humit, 111 x 77 cm


També podeu experimentar amb el fumage que va idear el 1937 l'artista i teòric vienès Wolfgang Paalen (1905-1959), ell entenia la trajectòria aleatòria del fum com una valuosa font d'inspiració similar a l'escriptura automàtica.



Salvador Dalí va provar aquesta manera de dibuixar, encara que ell va optar pel terme italià sfumato per referir-se a ella  però, si us interessa, podeu visitar la pàgina web d’aquest artista Steven Spazuk.


També podríeu provar de dibuixar amb una barreta d'encens com fa Beili Liu



Beili Liu. Yun Yan, Dibuix d’encens sobre paper muntat en panell de bedoll, 8 panells, 66 x 132 cm.







"Yun Yan" significa núvol i fum en xinès, i es refereix a coses temporals i tot allò fugaç de la vida. Cadascuna de les marques es dibuixa amb un palet d'encens encès amb el qual es frega lleugerament la superfície del paper d'arròs.










Més enllà dels cal·ligrames com els que va realitzar Guillaume Apollinaire, també podeu dibuixar amb una sola lletra, per exemple amb la lletra "A" com l'alfa, la porta d'entrada al llenguatge i al coneixement, perquè és la primera de l’abecedari. L’única cosa que fa per dibuixar és capgirar-la, i amb aquest gest senzill, sols en aparença, aconsegueix representar el cap d’un bou... escolteu Joan Brossa. 




Joan Brossa. Cap de bou, 1969 (1982). Serigrafia sobre paper, 49,8 x 35 cm.


Quan escric no vull provocar res. Tinc unes necessitats i la meva obra una coherència. No penso mai a jugar a escacs amb els lectors o els crítics. Les coses em vénen de dins a fora. A vegades anant pel carrer veig una fulla que cau i allò em suggereix una idea. A vegades és somiant que trobo una camins que convergeixen. No m'he proposat mai fer un poema en un moment determinat.
Joan Brossa




Vik Muniz ens demostra que podem dibuixar amb qualsevol cosa, perquè sols cal proposar als espectadors lectures noves sobre la percepció de la realitat y la seva representació, es a dir, una forma diferent de mirar. Vik Muniz exposa sempre el seu treball en forma de fotografies, però aquestes són imatges vives que plantegen interrogants molt diversos i que neixen de processos de treball amb materials com menjar, escombraries o objectes rebutjats, que no vinculem específicament a l'art però que ell sap utilitzar pels seus fins expressius. Ell no creu que existeixi un material "no convencional" perquè si aquest és capaç de transmetre una idea, això és l'essència de l'art.


Vik Muniz. Medusa Marinara. After Warhol, 1997






Aquest llibre del Prof. Dr. Àlex Nogué i el Prof. Dr. Joan Descarga de la Universitat de Barcelona-UB serà de molta ajuda per aprendre a dibuixar de manera heterodoxa gràcies a tretze exercicis de dibuix amb els quals aconsegueix fer-nos comprendre que podem dissoldre les fronteres entre les pràctiques artístiques tradicionals. Aquesta és sens dubte una lectura que ens permetrà altres enllaços mentals relatius a la metodologia de la creació. Llegiu i gaudiu d'altres maneres de dibuixar.