S.T. Mostra Líquens d'art, 2001.
Emulsió d'acetat sobre pedra, 54x17x13,5 cm.
Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts.
Diputació de Barcelona. Parc del Garraf. Begues.
Després de treballar amb les diferents maneres de representar la realitat a través del dibuix i haver utilitzat els programaris quan podien ajudar-nos. Penso que és un bon moment pel visionat de la construcció narrativa d’aquest vídeo, creat al Taller d’Animació de l’Escola UCLA de Teatre, Cinema i Televisió.
És un excel·lent treball híbrid: un dibuix que fusiona recursos procedimentals i conceptuals per expressar idees mitjançant la interconnexió de les eines i els llenguatges analògics i digitals, tot descobrint resolucions gràfiques a partir de l'experimentació i la hibridació.
Podeu iniciar-vos en el dibuix híbrid fotografiant o filmant el vostre procés de creació i, posteriorment, continuar aquest procés amb programari. Després, si no us satisfà el resultat, podeu tornar a treballar amb tècniques clàssiques. Notareu com aquest procés d'infografia que heu seguit us ha enriquit la mirada. La hibridació us alliberarà de límits i vosaltres decidireu on voleu arribar durant el viatge de la vostra creativitat.
Si penseu que esteu massa acostumats al paper i el llapis, el Inkling de Wacom pot ser una bona eina per fer les primeres passes dins la hibridació.
Si penseu que esteu massa acostumats al paper i el llapis, el Inkling de Wacom pot ser una bona eina per fer les primeres passes dins la hibridació.
Aquest és un exemple senzill que ens permet comprendre els avantatges de la hibridació. Joshua Johns ha treballat la imatge Zentih Point Park (2011) des del fons al primer pla. Aquesta
imatge la va creada a mà. Una aquarel·la on els colors es barregen uns
amb els altres. Les aquarel.les ofereixen una gran oportunitat per a
donar diversitat a un fons. Aquí ho aconsegueix amb la tècnica
d'humit-sobre-humit. Podem veure que l'objectiu no era pintar els
detalls, sinó un fons que pot semblar una pintura amb el cel, l’horitzó i
el Sol.
Després de la digitalització amb l'escanner i una mica de brillantor (Auto contrast, Auto tone), introdueix la imatge a la primera capa de l'arxiu de Photoshop. Afegeix una capa d'ajustament To / Saturació i redueix la saturació a -42. Si teniu una versió anterior d'Adobe Photoshop, només cal utilitzar imatge> ajust> to / saturació (drecera de teclat Ctrl + U) per editar la imatge. També teniu la possibilitat d’utilitzar “crear una guia” (create a guideline), que actuarà com l'horitzó de la perspectiva i un mitjà de mesura.
Després amb Illustrator treballa sobre una fotografia de l'horitzó de Toronto i l'importa al Photoshop amb la imatge de l’aquarel·la. La imatge apareixerà com una silueta en blanc i negre. Estableix el mode de fusió a vivid light i l'ajusta sobre la capa de l'aquarel·la. Situa la imatge per sobre d'aquesta capa-silueta i estableix el mode de fusió screen. Haurà de retallar el fons "cel" a les dues capes i, probablement, utilitza una màscara de capa després de seleccionar l'àrea del cel que no vol veure. Això li permetria utilitzar la mateixa selecció de màscara per a ambdues capes. També és possible que hagi hagut d'escalar la imatge per alinear-la amb la silueta, si vol que estiguin alineades. Així pot destacar la profunditat en els edificis.
A la següent imatge treballa la brillantor de tota la nova imatge gràfica i agrega les diverses qualitats de detall a la imatge general.
També s’adona que al cel és necessari un d'ajust, perquè la següent capa és d'un altre rentat d’aquarel.la separat, haurà de tornar a escalar.
Les següents són superposicions de capes només de contingut, per donar una mica de context i la narració a la representació. Una imatge dels atletes al podi en una victòria, obtinguda amb Auto-traced de tres imatges diferents i després invertida (blanc) i afegida a la capa escalant i ajustant la brillantor per obtenir diverses profunditats en perspectiva.
Tanmateix, penso que aquest treball està més prop d'una "aquarel·la assistida per ordinador" que d'un "dibuix híbrid", perquè tot el que aconsegueix ho podria haver assolit amb els procediments aquosos tradicionals, sense ajuda de l'ordinador.
Els dibuixos híbrids ofereixen possibilitats il·limitades per a la fusió i la superposició d'idees, mitjans, i tècniques. Són poderoses eines creatives per a la presentació gràfica i innovadora. El llibre de M. Saleh Uddin, Hybrid Drawing Techniques by Contemporary Architects and Designers, publicat per John Wiley & Sons el 1999, ofereix una introducció dinàmica a aquests dibuixos i la forma en què es creen, amb un gran desplegament d'exemples i amb una gran qualitat de presentació que permet mostrar el potencial de les tècniques del dibuix híbrid.
M. Saleh Uddin mostra
el treball de desenes d'arquitectes i empreses reconegudes a nivell
internacional, incloent Takefumi Aida, Helmut Jahn de Murphy / Jahn
Architects, Morphosis, Eric Owen Moss, NBBJ Sports &
Entertainment, Smith- Miller & Hawkinson i Bernard Tschumi
Architects, els exemples visuals del llibre van acompanyats d'un
comentari descriptiu i analític que dóna informació valuosa sobre la
pràctica de cada projecte, sobre el concepte de disseny i el procés de
dibuix. El llibre
combina les millors característiques d'una idea amb els recursos per
portar-la a terme, per això serà una eina creativa important per als
estudiants i professionals de l'arquitectura, el disseny, la
il·lustració, i àrees relacionades.
Però la majoria d'arquitectes veuen el dibuix híbrid sols com la unió entre la ma i els medis digitals, com en aquest exemple de Mike Lin, quan l'empresa a la Xina no comptava amb els recursos per produir una altra vista del renderitzat i que a més necessitava tres dies per produir el dibuix, i era necessari l'endemà per a una presentació a l'alcalde de Beijing sobre la programació de la construcció i la resposta a com pretenia connectar amb el sistema de metro subterrani. A causa del problema de temps va agafar un llapis vermell i va començar a dibuixar, i ens descriu els passos següents:
Pas 1: Vaig començar amb una línia de visió del Treball en llapis vermell sobre la informació que s'elaborarà i vaig confirmar un excés de certs elements de disseny. Vaig dibuixar les persones per tal de comprendre l'alçada, amplada i profunditat de l'espai que estava dissenyant. Una vegada que vaig aconseguir el que volia, ràpidament vaig treure els elements de disseny en negre. (20 minuts)
Pas 2: Després de rebre la confirmació i tancament de sessió per a la línia de treball inicial, vaig gravar altre full de rastre sobre el meu bloc de sortida en el pas 1 i il·lustrar la línia de treball final amb un bolígraf de punta fina Le Pen. L'esbós de persones es van sumar a l'escala i per donar la proporció i l'activitat en l'espai. En aquest punt, però, vaig haver de decidir si usar o no la gent photoshopped, així que vaig anar a l'esbós i vaig explorar la línia de treball, i la vaig importar com un arxiu PSD (Photoshop Dibuix) i vaig netejar la línia de treball de les diverses marques o arrugues en el paper. (12 Minuts)
Pas 3: Per donar a la representació una sensació "digital" més refinada, vaig començar a buscar imatges i curiositats de la comitiva com la gent, dispensadors de bitllets i mapes de metro (es tracta d'un enllaç principal al sistema de metro de Beijing), i després vaig afegir colors base per el paviment, sostre, i els tons grocs de la llum solar directa i indirecta procedent del Jardí Botànic. La imatge del Jardí Botànic la vaig treure d'una de les meves excursions a l'Acadèmia de Ciències al Golden Gate Park de San Francisco. El mur de pedra s'utilitza aquí, ja que també es repeteix a l'entrada principal. Vaig ajustar el filtre i les capes per aconseguir un efecte semi-transparent suau que no aclaparés els altres elements de disseny en el dibuix. (25 Minuts)
El resultat és la culminació d'un equilibri de treball a mà alçada i les imatges curosament seleccionades amb filtres i efectes. L'obra final l'exporta com un arxiu JPEG, i l'envia per correu electrònic a Pequín on va ser inserit en una presentació de PowerPoint (en total una mica menys d'una hora). Altre cop penso que aquest treball està més prop de les tècniques tradicionals que del dibuix híbrid, perquè sols utilitza el programari per guanyar temps al procediment del collage.
Però passant pel web em vaig trobar amb alguns dibuixos híbrids com el carrer i l'habitació imaginada per Jurgita Korsakaite que poden ser molt rellevants per al treball que nosaltres volem produir i que sovint anomenen com the starting point to an overall feel of a space (el punt de partida d'una sensació d'espai total). Però aquest treball no acaba d'aconseguir del tot la sensació d'espai total, perquè encara nostra una mirada més pròpia de l'espai cartesià.
Michal Macků utilitza el seu propi procediment fotogràfic des del 1989, al qual ha anomenat Gellage, una barreja del collage amb la fotografia de gelatina que va inventar per poder intervenir de manera més precisa sobre el material fotoquímic, perquè aquesta tècnica permet transformar la substància transparent i plàstica de la gelatina de l'emulsió fotogràfica exposada i fixada a la seva base original en el paper. Aquest procediment permet formar i reformar de nou les imatges originals, canviant les seves relacions i donar nous significats durant la transferència. Aquest procediment inclou sovint l’ús de més d’un negatiu per imatge, la qual cosa fa impossible produir impressions absolutament idèntiques i, per tant, cadascun del Gellages és una obra d'art original, però Michal Macků sol fer 12 impressions numerades i signades de cada imatge.
A més a més de la sèrie Gellage també realitza la sèrie Carbon Printing des del 2000 i a
partir del 2006 crea els Glass Objects
amb els quals aconsegueix donar un efecte tridimensional a la fotografia
analògica aprofitant la transparència d’un bloc de vidre temperat subdividit en
múltiples làmines de vidre, en cadascuna de les quals imprimeix amb dos
procediments fotogràfics a la cambra fosca: el Gellage i el Carbon
Printing i que podríem descriure com “escultures fotogràfiques” resultat de
l’evolució d’aquell procediment gellage original.
Michal
Macku© – Glass Gellage
Michal Macku© – Glass Gellage
L'addicció al cigarret durant un viatge per EUA, la relació virtual d'uns amants mitjançant missatges de telèfon mòbil, la vida sexual de tres parelles estables durant un any... Dades subjectives representades mitjançant els objectius mètodes de la infografia més científica. El resultat són treballs que tot i tenint com a punt de partida les inclassificables columnes d'opinió que Jaime Serra publica els diumenges a La Vanguardia, se situen clarament en el terreny artístic, utilitzant suports tan diversos com l'animació, l'obra gràfica, l'art participatiu o la performance.
És un artista digital de Marsella que s'inspira en diverses pràctiques populars per crear a partir de la interacció amb la tecnologia, la llum, el so i el cinema. El projecte "Graffiti Water Light" és una superfície formada per milers de LED iluminats pel contacte damb l'aigua. Pots fer servir un pinzell, un atomitzador d'aigua, els teus dits o qualsevol cosa humida per dibuixar amb la brillantor que sorgeix sobre el mur de manera efímera.
Chris Bangle és un dels dissenyadors d’automòbils més famosos
i icònics de tots els temps, que al prototip BMW GINA (2008) estudia un
innovador sistema de carrosseries sense ranures, dins el programa BMW GINA
Light Visionary Model, cobrint l’estructura metàl·lica amb un teixit
d’elastà (o espàndex) molt resistent i amb una capacitat extrema de dilatació,
la qual cosa permet que els dissenyadors tinguin un marge més gran per a crear
formes. Aquest automòbil podríem considerar-lo una hibridació a partir de l’escultura
d’Umberto Boccioni Formes úniques de continuïtat en l’espai (1913).
Hem de comprendre les necessitats d'hibridació dels dissenyadors, així com les dels arquitectes i fotògrafs, però els que ens dediquem de ple a l'art, hauríem de considerar el concepte de dibuix híbrid sense encadenar-lo al Dibuix Assistit per Ordinador, per a què així, aquest DAO pogués formar part de l'encadenat del nostre propi procés creatiu. En aquest sentit vaig materialitzar la idea d'aquesta escultura que em van encarregar el 2001 per a l'exposició Líquens d'Art 34 petjades damunt la pedra del Garraf, juntament amb obres de Josep Guinovart, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Carles Hac Mor, Ester Xargay, i Pere Salines entre d'altres...
Iniciem el debat a partir d'ella?
S.T. Mostra Líquens d'art, 2001.
Emulsió d'acetat sobre pedra, 54x17x13,5 cm.
Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts.
Diputació de Barcelona. Parc del Garraf. Begues.
CONNEXIONS és una iniciativa del Museu ABC i de la Fundació Banc Santander que, a través del comissari Oscar Alonso Molina, proposa un projecte específic de dibuix als artistes. Aquests hauran d’establir una connexió entre una peça dels fons del Museu ABC i una altra de la Col·lecció Banc Santander com a punt de partida o inspiració del seu projecte.
Alguns artistes que formen part d’aquest projecte son Santiago Morilla, Juan Carlos Bracho, Nati Bermejo, Amparo Sard, Juan López, José Luis Serzo, Estefanía Martín Sáenz, Simon Zabell, Elena Alonso, Manuel Antonio Domínguez i Marina Vargas.
El visionat d’aquests tres vídeos del programa Metròpolis emès per RTVE durant octubre de 2016 sobre dibuix contemporani espanyol ens permetrà adornar-nos de què dibuixar no és un art menor, com es pensava antigament, i comprendrem l’actual vigència del Dibuix com a disciplina artística gràcies a la hibridació.
Metrópolis - Conexiones Dibujo español contemporáneo 1
Metrópolis - Conexiones Dibujo español contemporáneo 2.
Metrópolis - Conexiones Dibujo español contemporáneo 3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada