Marc Azéma és un investigador del Paleolític que ha estudiat la representació del moviment dels animals en l'art rupestre. Aquí ens ofereix exemples de l'art parietal de la Cova Chauvet (Ardèche) i la Baume latrone (Gard) per mostrar que els artistes paleolítics van inventar sistemes per representar el moviment en la narrativa gràfica. Florent Rivere és coautor de l'estudi i va descobrir que aquest dinamisme dels animals també va ser representat en un disc giratori. Aquestes imatges parpellejants les consideren l'animació del dibuix prehistòric i el pre-eco del cinema.
[v. Antiguity. Vol. 86, núm. 332, 2012. Pàg. 316-324].
Durant la dècada del 1880, el fotògraf britànic Eadweard Muybridge va estudiar la seqüència en que es mouen les extremitats dels animals. Galor Horvath i els seus col·legues de la Universitat Eötvös a Budapest van trobar que els animals dibuixats o pintats sovint tenien les seves potes en el lloc equivocat, científicament parlant.
Però les pintures prehistòriques tenien una taxa molt més baixa d'error (46,2 per cent de les vegdes) en comparació amb l'art modern previ als estudis del fotògraf Muybridgean (83,5 per cent). Aquesta tasca d'error baixa a 57,9 per cent després del 1887. Els homes de les cavernes sembla que dibuixaven el moviment dels animals millor inclús que ara nosaltres.
Heu mostrat molt d'interès per la rotoscòpia. L'aparell original és del 1912 i molts dibuixos animats dels anys 30 ja l'utilitzaven. De vegades oblidem que la tecnologia és sempre present en la història de l'ésser humà...
Fixeu-vos en el moviment fluït d'aquesta animació del dibuix a través de rotoscòpia
Respecte al dibuix fluït extret directament del moviment real, cal recordar que l'animació és donar ànima a allò inanimat i que, per aconseguir-ho, segueix una tècnica pròpia basada en les fases del moviment, l'anticipació i la reacció, i les animacions secundàries. Sempre és millor fer la rotoscòpia tenint en compte la tècnica tradicional d'animació.
Analitzeu el moviment que tenen Baloo i Mowgli en aquest vídeo. No hi ha rotoscòpia, però el moviment ens sembla molt real. És gràcies a la bona aplicació de la tècnica clàssica de l'animació que entenem els personatges, perquè qui dibuixa sap on l'ha d'expressar per animar-los. Amb la rotoscòpia no podem oblidar donar-li ànima al dibuix.
Analitzeu el moviment que tenen Baloo i Mowgli en aquest vídeo. No hi ha rotoscòpia, però el moviment ens sembla molt real. És gràcies a la bona aplicació de la tècnica clàssica de l'animació que entenem els personatges, perquè qui dibuixa sap on l'ha d'expressar per animar-los. Amb la rotoscòpia no podem oblidar donar-li ànima al dibuix.
Si voleu aprendre a dibuixar el cos en moviment, el visionat d'aquest vídeo us pot ajudar. És un curtmetratge produït el 1968 pel National Film Board of Canada (NFB) i el seu autor és Norman McLaren (1914-1987), un dels grans mestres de l'animació i pioner en la música visual, cinema abstracte, pixelació i so gràfica. La pel·lícula va ser fotografiada en paper d'alt contrast, amb l'òptica step-and-repeat printing, per a una aparença sensual i gairebé estroboscòpica. Mostra la ballarina Margaret Mercier ballant sola, o millor dit, amb imatges d'ella mateixa, i després acompanyada pel ballarí Vincent Warren per realitzar el pas de deux del títol. Va rebre 17 premis, incloent el Premi Goya 1969 a la Millor Pel.lícula d'Animació i una nominació al Premi de l'Acadèmia. Observeu la gestió que fa del camp visual i recordeu el que vam aprendre sobre l'enquadrament.
Procés creatiu d'aquesta pel·lícula i d'altres treballs de Norman McLaren.
Recordeu el que vam veure a l'apartat de tècniques de dibuix i també el d'altres maneres de dibuixar
Life Drawing at The Book Club from Wriggles & Robins on Vimeo.
L'artista William Kentridge ens parla sobre el seu procés d'esborrar i tornar a treballar repetidament dibuixos al carbó per crear les seves conegudes pel·lícules d'animació stop-motion.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada