![]() |
Jaume Fortuny Agramunt. Nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores... Homenaje a Julio Cortázar (Cronopios, núm. 7), 2000. Acrílic sobre tela. 195 x 114 cm |
Disposar de coneixement i destresa en el funcionament tècnic d'una càmera fotogràfica és un primer pas. El proper és la destresa per seleccionar i organitzar l'espai que mostri el motiu pel qual hem fet la fotografia. Això és el que anomenem enquadrar.
Si vas fent clic amb el punter del ratolí sobre la superfície de l'aigua, els peixos et seguiran i podràs crear diferents composicions que et permetran confirmar el que has aprés fins ara. Pren nota dels enquadraments més atractius de tots els que generis, doncs tot el que aprendràs en aquest apartat del bolc et permetrà comprendre per què t'atreuen.
Llei dels terços
Consisteix a dividir la imatge en tres terços imaginaris horitzontals i verticals. Els quatre punts d'intersecció d'aquestes línies fixen els punts adequats per situar el punt o punts d'interès de la foto, allunyant-lo del centre de la fotografia.
Anomenem punts forts a cada un d'aquests quatre punts d'intersecció. Si només hi ha un únic punt d'interès, és preferible situar-lo en un d'aquests quatre punts d'intersecció en lloc de fer-ho directament al centre de la foto, perquè així sol generar més atracció a l'espectador que quan el centre d'interès està en el mateix centre de la fotografia.
En cas que a la foto hi hagués dos centres d'interès, és recomanable buscar dos d'aquests punts, i sempre que sigui possible oposats, formant una diagonal a la foto. La majoria de càmeres porten l’opció pel visor amb aquesta xarxa (grid en anglès) per ajudar a prendre les referències.
Llei de l’horitzó

En aquestes dues fotografies no interessa el que pugui haver-hi al cel. La de l’esquerra presenta el motiu de l’aigua i la de la dreta la muntanya.
Recordeu,
mantenir una actitud crítica, perquè serà fonamental en el vostre aprenentatge,
ja que no hi haurà respostes, si abans no som capaços de plantejar-nos les
preguntes?
L'angle d'una fotografia és la
inclinació respecte al terra, d'una línia imaginària que es genera en
fotografiar un subjecte. L’elecció d’un tipus d’angle o d’un altre influeix
directament en la percepció subjectiva de l’espectador respecte a una imatge.
Línies dominants
El color també organitza l'espai
Llei de l’horitzó

Recomana que aquest no parteixi la fotografia en dues seccions iguals sinó en tres i donar al cel un terç o dos terços de la foto, en funció de la zona que considerem més important de la imatge.
![]() |
En aquestes dues fotografies no interessa el que pugui haver-hi al cel. La de l’esquerra presenta el motiu de l’aigua i la de la dreta la muntanya.
Pare i filla és
un excel·lent curtmetratge de dibuix d’animació realitzat per Michaël Dudok de Wit, que va guanyar l’Òscar al millor curtmetratge d’animació l’any 2001 per
crear el punt d'interès de la composició en els personatges. Adoneu-vos de com
canvia l'altura de la línia de l'horitzó en els enquadraments d'acord a la
narració i fixeu-vos en com utilitza les diferents qualitats de línia per
emmarcar la dinàmica de les figures en el quadre, tot per mantenir el punt d’interès
de la composició.
És important que
projecteu tot el que aneu aprenent als treballs que visualitzeu i que ho utilitzeu
per comentar els treballs dels companys, així el diàleg us ajuda a confirmar,
rectificar o consolidar el que heu après.
També recordeu que,
per molt que us emocioni el record d’infantesa de treballs tan excepcionals com
aquest, és important mantenir una actitud crítica, ja que aquesta actua
com una autoavaluació del nostre aprenentatge. Per exemple, podríem preguntar
a Michaël Dudok per què no varia el timing de l'animació just abans que caigui
la bicicleta a terra i després d'aquest plot point, que ens pot semblar massa
discret per la gran càrrega de significat metafòric que comporta per ajudar a
comprendre la seqüència posterior.
¿Es tracta d'un
error en la carta de rodatge o manté el timing de l'animació per
alguna raó expressiva en la construcció de la narració?
Angle de
presa
Línies dominants
Són un dels elements més
eficaços a l'hora de dirigir a qui contempla les nostres fotos cap a on volem
que miri. Amb elles podem dirigir la mirada de l'espectador d'una part de la
foto a una altra.
Amb les línies horitzontals,
verticals, diagonals, convergents o divergents, podem tractar el que anomenem flux. És la manera en què la mirada de
l'espectador es desplaça. De vegades el flux creat per les línies és nítid i
clar, com els laterals d'un edifici que convergeixen cap al cel, o poden ser
menys òbvies. El flux crea la il·lusió de moviment. Les línies diagonals es
consideren generalment més "dinàmiques", mentre que les línies
horitzontals i verticals es consideren més "estàtiques". Un equilibri
acurat d'elements estàtics i dinàmics donarà un sentit global de moviment a la
fotografia.
Les corbes en "S"
estan relacionades amb la sensualitat. També transmeten moviment i ajuden a
conduir la mirada. A la vida quotidiana trobem molts recursos que ens permeten
aplicar corbes en "S" en les nostres fotografies. Una carretera, un
camí, el curs d'un riu, ... Són elements visuals molt potents que donen interès
a la fotografia.
El color també organitza l'espai
Els vermells, taronges i grocs
formen part de la gamma de colors càlids. Els blaus, verds i violetes formen
part de la banda de colors freds. Hi ha molts elements psicològics lligats als
colors. Per posar un exemple, els blaus es consideren colors tranquils, mentre
que els vermells són més temperamentals. La psicologia del color té una
importància determinant en la composició.
|
Respecte als colors també cal
recordar el contrast com eina per captar l’atenció. El contrast es defineix com
la diferència de lluminositat entre les parts més clares i les més fosques de
la imatge. Els vídeos de l'apartat Espai i color d'aquest bloc us ajudaran a adonar-vos de la importància del color.
Seccions
del vídeo:
01:02 - relació figura fons i espai positiu i negatiu
02:28 - els elements bàsics d'una composició
03:38 - enfocament
04:18 - enquadrament
04:26 - omplir l'enquadrament
04:48 - quadre dins de quadre
05:15 - la profunditat i les línies de guia
07:38 - ubicació dels objectes
07:52 - predominança de l'objecte d'interès
09:05 - la llei de la mirada
10:20 - headroom
11:15 - la regla dels terços
12:52 - simetria dinàmica
14:01 - composició àuria
14:36 - regla dels imparells
15:26 - simetria i centrar l'objecte d'interès
17:14 - balanç del pes i força dels elements
18:47 - els 4 esquemes de composició d'Arnheim
19:34 - les lleis de la percepció de la Gestalt
20:38 - il·luminació i color
22:00 - tipus de contrast
23:36 - l'evolució de l'enquadrament en el muntatge
intern
24:23 - conclusions
Link a la
versió escrita d'aquest vídeo: https://goo.gl/sFcym8
Amb tot el que hem vist fins ara podràs donar arguments de per què t'interessa o no aquest quadre.
![]() |
Jaume Fortunty Agramunt. Nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores... Homenaje a Julio Cortázar (Cronopios, núm. 7), 2000. Acrílic sobre tela. 195 x 114 cm
Per exemple, l'anàlisi de l'obra d'art a través del mètode formalista és una de les metodologies d'estudi de les que podem servir-nos per a afrontar l'anàlisi. També tenim la iconologia i la iconografia, l'historicisme, la psicologia o el pensament simbòlic, entre d'altres.
|

Aquesta és una cheklist de preguntes per començar...
- Hi ha un objecte dominant?
- L'ull es conduit a través de la imatge cap al centre d'interès?
- Aquest centre d'interès està en una bona posició?
- Trobem la major gama tonal en el centre d'interès?
- La nostra mirada es manté en la imatge i no surt fora?
- Els elements es mouen realment per la imatge i no estan bloquejats?
- La totalitat de la composició està en equilibri?
Ara compara els arguments donats a l'anterior quadre amb els que pots donar sobre aquest altre.
Jaume Fortunty Agramunt
Entre dos aguas. Homenatge a Paco de Lucía (IV), 20014.
Acrílic sobre tela. 146 x 89 cm.
Aquest vídeo ens recordarà la manera de mirar d'un artista o d'un dissenyador...

Pots aprofundir en cada un dels apartats que hem vist sobre l'organització de l'espai a través del llibre La sintaxis de la imagen de Dondis.
Encaix
Entès
l'enquadrament, necessitarem un mètode de dibuix que ens permeti
representar un espai tridimensional en una superfície bidimensional. Aquest mètode s'anomena "encaix", i el següent vídeo ens mostra les nocions bàsiques per a realitzar-lo.
Aquest llibre us serà de molta ajuda a l'hora d'aprendre a construir cada objecte, si cliqueu a sobre trobareu l'enllaç de les imatges que conté.
Saber que es pot inscriure una circumferència en un quadrat us permetrà dibuixar qualsevol cosa.
Aquest vídeo que us he buscat potser pugui ser clarificador dels exemples que heu vist al llibre de Manfred Maier. Es tracta d'un vídeo que explica com dibuixar una tassa a partir d'enquadraments i eixos. Aquesta competència serà de gran utilitat durant qualsevol procés creatiu, perquè no es refereix només a la capacitat d'observar i dibuixar, sinó que aquests dues capacitats estan directament relacionades amb la capacitat "d'imaginar", que és fonamental en el nostre àmbit de les Belles Arts.
Recorda que pot ser molt útil utilitzar els microdibuixos o esbossos en miniatura (Thumbnails) durant el procés de creació de l'enquadrament i la composició.
L'enquadrament en relació al contrast que anem trobant en la composició és el que guia el recorregut de la nostra mirada. El visionat del segúent vídeo permetrá comprendre perquè totes les nostres mirades fan el mateix recorregut davant una fotografia d'Edward Steichen i ens recordarà la importància de realitzar previament micordibuixos (tumbnails) per organitzar l'enquadrament i la composició que trobareu en l'apartat 21-Potenciar la creativitat d'aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada